Popular books

Dominique Bona

El manuscrit de Port-Ébène

Som a finals del segle XVIII, una dona jove arriba a les Antilles, on el seu marit té una plantació de canya de sucre. L’opulència torbadora de l’illa, els tambors de les nits vodú, les cavalcades a pèl a les platges i la sensualitat dels cossos mig nus dels esclaus fascinen d’una manera extraordinària la jove europea. Posant en perill el bon nom i l’honor familiar, es deixa endur per la passió de l’amor i s’implica en les lluites anticolonials i per a l’abolició de l’esclavitud. El seu testimoni ens és llegat en El manuscrit de Port-Ébène, que arriba a les mans d’un editor francès dels nostres dies.<

Jesús Bonals

Uns ulls plens de mar

Una colla d’amics de Barcelona decideixen apuntar-se a un curs d’estiu a la ciutat de Siena, a Itàlia. Tot fa pensar que les coses no seran tan planeres com unes senzilles vacances en un altre país: l’Arnau desapareix a mig viatge en una àrea de servei de l’autopista i després el retroben a l’illa d’Elba, on tot fa sospitar que tenen la seu central una banda de mafiosos en connexió amb un partit de caire neo-feixista que pretén propulsar un cop d’estat a Itàlia si les forces comunistes arriben al poder i… tot s’arriba a complicar massa com per no poder oblidar mai aquell estiu a Itàlia.<

Gwenda Bond

Ments perilloses

Un laboratori misteriós. Un científic sinistre. Una història secreta. Si creus que saps el que va passar a la mare de l’Eleven, prepara’t perquè la teva ment es posi de cap per avall en aquesta emocionant preqüela de la sèrie Stranger Things. Quan l’estiu de 1969 corre la veu que hi ha un important experiment governamental a la petita ciutat de Hawkins, la Terry Ives s’apunta com a subjecte de proves per a un projecte que té de nom en clau MKULTRA. Furgonetes d’incògnit, un laboratori remot amagat al cor del bosc, substàncies que alteren la ment i que són administrades per investigadors de cares pètries… i un misteri que la jove i inquieta Terry està decidida a descobrir.<

Blai Bonet

El mar

El mar es pot considerar com una de les millors novel·les líriques que s’han escrit mai en català. A l’origen de tot hi ha la Guerra Civil, que trastoca brutalment els codis morals dels protagonistes, per bé que Blai Bonet n’exhibeix més el matís personal que no el caire col·lectiu. Els dubtes sobre la identitat personal, l’angoixa, el destí incert d’una societat deshumanitzada, viscuts per uns personatges des de l’interior d’un sanatori, reflecteixen un món repulsiu i fascinant, real i fictici. Traduïda d’ençà del 2002 a les grans llengües d’Europa (castellà, anglès, francès, italià, rus, hongarès, romanès, polonès, serbi, eslovè), forma part de les obres que el temps converteix en long-sellers. Avui s’amplia amb un nou epíleg de Xavier Pla i nou capítols del mecanoscrit retrobat a l’arxiu de la censura.<

Blai Bonet

Judes i la primavera

Tercera novel·la de Blai Bonet després d’El mar (1958) i Haceldama (1959), Judes i la primavera conté, a més del miracle de l’eclosió del sexe i de Déu en la vida dels nois, una religiositat singular, dissident, que qüestiona la llei perquè «Jesús sabia que tot sovint les morals són homicides i es fan contra l’individu personal». Salvador, jove fill de la vídua Maria, torna al poble on el seu pare va ser assassinat. L’agonia i la mort es transmuten en primavera: és la Setmana Santa, que el poble d’Hostili celebra amb el seu ple de cacics criminals, d’infants suïcides, d’adolescents inspirats. Blai Bonet crea en les seves novel·les un món que comunica amb el de Pasolini i Faulkner, en què la bellesa neix de la impuresa. Una bomba que esclata avui en el text original inèdit, recuperat i restaurat per Nicolau Dols.<

Josep B Borrajo

Sempre pensant en el mateix

Recull d’històries de caire sexual, totalment ficció, però amb força imaginació que l’autor publica en un dels seus blogs personals. Tendències o comportaments hetero, homo i lèsbic; fantasies amb tendresa, dominació, sado, intercanvis, humor. Si aquests temes no us agraden no seguiu, si sou menors tampoc, si us plau. Si us ve de gust, benvinguts.<

Damià Borràs

Marès Nostrum

Un estrafolari personatge d’idees reaccionàries és trobat malferit en un lloc que és tot un símbol de la destrucció del territori de Menorca. Tots els indicis i, sobretot, els perjudicis, assenyalen els col·lectius ecologistes. El detectiu privat Jaume Pons fa anys que ha penjat la placa. Però la reaparició del grup Menorca Verda —amb qui té massa comptes pendents des de fa molt de temps—, fa que hagi de tornar a entrar en acció. I és que en Jaume Pons sap que les coses no solen ser gairebé mai allò que semblen, sobretot quan hi ha tants d’interessos en joc.<

Laura Borràs

Clàssics moderns

A Clàssics moderns, Laura Borràs ens transmet la seva passió per la lectura. Amb les seves paraules plenes d’entusiasme i convenciment, tornem a autors com Kafka, Sòfocles, Anna Akhmàtova, Maria-Mercè Marçal, Stendhal, Balzac i tants d’altres. Autors i obres que podem considerar sense por a equivocar-nos com a clàssics moderns: textos excepcionals, complexos, que encara amaguen secrets, que ens interpel·len, que es dirigeixen a la nostra essència més íntima i que constitueixen un espai privilegiat de reflexió sobre la condició humana. Meravelles de la literatura, sense cap dubte. Obres que han sobreviscut a l’oblit perquè han estat llegides continuadament al llarg dels anys. I Clàssics moderns és una invitació a seguir-ho fent.<

Laura Borràs

Dos amants com nosaltres

Com han estimat els catalans al llarg dels segles? L’erotisme, la sexualitat, la seducció i l’amor a través de les pàgines de la literatura catalana. La llegenda del cor menjat, Tirant i Carmesina, Terra baixa, els amors perduts de Mirall trencat, la memòria dels cossos de Gabriel Ferrater, la bogeria de l’amor de Pere Rovira… La literatura catalana conté històries d’amor i desamor èpiques i universals, moltes d’elles, apassionants i poc conegudes. Dos amants com nosaltres recull i comenta les grans passions de paper que bateguen entre les pàgines de la nostra literatura i que en dibuixen una particular geografia amorosa. Paraules sobre el desig, històries d’amants impulsius, apassionats i agosarats.<

Laura Borràs

Per què llegir els clàssics, avui

Mai no és tard per arribar als clàssics, perquè precisament pel fet de ser-ho, guarden al seu interior un secret inexhaurible. El clàssic sempre és generós. D’Èsquil a Joyce, passant per Flaubert, Ausiàs March, Goethe i autors contemporanis com ara Màrius Sampere o Joan Margarit, Laura Borràs ens guia en un viatge apassionant pels pilars de la literatura i ens respon amb un sí rotund a la pregunta de si té sentit, en ple segle XXI, llegir els clàssics.<

Alfred Bosch

Set de rei

John Sinclair, un aventurer anglès, rep un encàrrec molt especial del seu govern: ha de convèncer un petit país de gent orgullosa que canviï de rei. Aquesta gent són els catalans, i el rei a canviar, Felip V. El litigi de la successió a la corona de les Espanyes acaba d’esclatar, i no és gens clar que els estaments catalans vulguin enfrontar-se al rei borbó. Però el protagonista, amb la seva ironia i la seva distància, ho ha d’aconseguir. Disposa només d’un enllaç misteriós que li envia anònims per facilitar-li la missió, i de seguida es trobarà amb els embolics propis del conflicte a més dels derivats d’una forta inclinació per les faldilles. Sinclair, personatge de ficció, recorre els ambients cortesans de l’Europa de l’època, des del Versalles de Lluís XIV fins al Madrid borbònic, passant per Londres i la Viena imperial. La seva història és la crònica d’un convers. Home de moral relaxada, poc devot a cap causa, acaba arrossegat per la voràgine dels fets i per les seves pròpies emocions. 1714, Set de rei és el primer llibre d’una trilogia èpica, que conduirà al moment tràgic i memorable de l’onze de setembre. Guerra, conspiració i intriga omplen les pàgines d’aquesta primera novel·la, que ens porta des del tombant del segle XVII fins al viratge històric de l’any 1711.<

Alfred Bosch

Sota la pell del diable

John Sinclair, l’home del duc de Marlborough a Barcelona, l’agent de la corona anglesa encarregat d’atiar la insurrecció dels catalans en el litigi successori espanyol, torna a la ciutat a les acaballes de l’any 1711, quan la guerra ja sembla perduda i a Utrecht, els aliats del pretendent Carles negocien amb els Borbons —a costa de les llibertats catalanes— una pau profitosa per a tots els reialmes enfrontats. Els daltabaixos de la Guerra de Successió han convertit l’aventurer juganer i frívol en un home reflexiu i inquiet. El motiu del seu retorn a Barcelona és ben lluny de les intrigues que l’hi havien dut anys enrere: Sinclair espera retrobar-hi el seu antic enllaç, Marianna, l’esclava d’origen guineà que ha esdevingut la dona dels seus somnis. 1714, Sota la pell del diable, és el segon llibre de la trilogia encetada amb 1714, Set de rei, un relat èpic que fa vívid un dels episodis més transcendentals de la història de Catalunya.<

Alfred Bosch

Toc de vespres

L’incansable John Sinclair espera el seu primer fill a la Barcelona assetjada de 1714. Però l’escanyada militar s’allarga més del compte, i, en un clima d’exasperació i d’heroisme, el protagonista es veu obligat a viure els fets dramàtics que porten a la pèrdua de les llibertats catalanes. A la seva ciutat adoptiva, l’antic agent de la corona anglesa és un home desorientat. S’esforça per a trobar un sentit a la seva existència, per a conservar les seves fidelitats i conviccions, per a mantenir les esperances i, al capdavall, per a reconciliar-se amb la seva pròpia personalitat. No li resulta fàcil, enmig de la confusió, de les conspiracions, de la fam i de les epidèmies, i d’una tragèdia que assoleix proporcions dantesques. Seran les estones viscudes, finalment, les que el portaran a la plena maduresa i les que forçaran la seva transformació. Aquesta és la història d’un poble que, reduït a cendres, es veu obligat a renéixer. I també la d’un home que abandona les banalitats del jove i que acaba abraçant una conversió radical.<

Alfred Bosch

Herois d’Azània

A l’Azània ixent, herois ho són tots. Herois de paper, fràgils i trencadissos, víctimes del fracàs o de l’èxit. Herois de ferro, forjats a les batalles com a soldats invictes o com a vençuts. Herois de pedra, immutables en un entorn trepidant i volàtil. Herois de fullaraca, que van cap on els porta el vent. Herois negres, blancs i bruns, que neixen i viuen i moren. Protagonistes anònims, que fan la història sense saber-ho. Persones com vostè i com jo, però als antípodes. Herois d’Azània.<

Alfred Bosch

L’atles furtiu

Grans amors i grans odis. Persecucions, pestes i injustícies; però també fortes fidelitats i passions exòtiques. Aquesta és la vida de Jafudà Cresques, un cartògraf mallorquí de l’edat mitjana. Una història d’intriga al voltant dels seus mapes fa de fil conductor, i ens transporta, entre enigmes i entrebancs, pels paisatges i els personatges pintorescos de la seva època. De l’Orient remot als imperis africans passant per les turbulències del regne d’Aragó, L’atles furtiu barreja els mites amb les realitats i amb les aventures personals d’una figura d’excepció. A través de Jafudà, jueu que va existir de debò però de qui se saben poques coses certes, assistim a la desaparició d’un món: la dels antics calls del regne, sotmesos a una creixent violència i estigmatització. La intel·ligència i l’ofici cosmopolita de Jafudà van dotar-lo d’una singular finor d’esperit. Però la sensibilitat, el coneixement i l’ambició no eren les millors virtuts en un temps ple de perjudicis i d’intolerància. Mal vist pels seus veïns més modestos, menyspreat pels poderosos i odiat pels cristians pobres, el nostre personatge va ser víctima d’una de les pàgines més obscures del nostre passat, que Alfred Bosch retrata amb un gran rigor a L’atles furtiu, novel·la guanyadora del Premi Sant Jordi 1997.<

Alfred Bosch

Les set aromes del món

Un tal Fèlix Dufoy viatja a set racons del món, a la recerca del millor cafè. En realitat, el protagonista busca la seva pròpia identitat. Uns fets misteriosos han sacsejat la seva infantesa, i partir d’aleshores prova de reconciliar-se amb la seva personalitat. El viatge el porta al Londres purità, l’Istambul dels harems, l’Aràbia feliç, l’Abissínia en convulsió, la Negreria profunda, el París de Voltaire i el Pernambuco colonial. Són set paisatges, però també set històries, set aromes literaris i set indrets llegendaris de la història del cafè. Tenim alhora un viatge iniciàtic, un culte temàtic i un passeig per les civilitzacions del món. L’obra no reivindica el mestissatge cultural, sinó tot el contrari: reclama la singularitat, les belleses estranyes que converteixen el món en un lloc plural i divers, o sigui ple d’aromes. Les set fragàncies principals serien les que, segons els autors d’època, es condensaven en el cafè, i que a Les set aromes del món són aprofitades per evocar cada un dels escenaris principals: el vinagre a Londres, la menta a Istambul, la flor a Aràbia, el mesc a Abissínia, l’èter a Negreria, la fetor a París i la càmfora a Pernambuco. Al final, els set teatres de la novel·la porten a un desenllaç inesperat, que relliga l’acció i els set escenaris, tot resolent els misteris de Fèlix Dufoy.<

Lolita Bosch

La família del meu pare

La família del meu pare és un retrat familiar de la mà d’una de les autores més reconegudes del nostre panorama actual, Lolita Bosch. En un clar homenatge al pare absent, la novel·la reconstrueix la història d’una ciutat canviant, cosmopolita i oberta al mar i al món, i n’explica els moments clau. Alhora, l’autora fa un exercici literari impecable novel·lant la seva pròpia vida i la dels seus avantpassats. De fil argumental hi trobem les vides dels cinc Ròmul Bosch, els pilars de la seva família; des del primer, que fou alcalde de Barcelona el 1905, just després del mític Rius i Taulet, i responsable de la construcció de l’actual Moll de la Fusta, fins al moment just en què l’últim Ròmul Bosch, ja a les acaballes del segle XX, aprèn a dir la paraula pare.<

Lolita Bosch

La ràbia

30 anys són els que ha necessitat l’autora per poder verbalitzar que des dels catorze fins als disset anys va ser víctima de bullying a l’institut. Ara és escriptora i periodista reconeguda, mare, treballa per la pau i li agrada la vida. Però el camí fins arribar aquí ha estat ple d’humiliació, indiferència i menyspreu. Un llibre de lectura obligatòria que es llegeix amb el cor encongit, on la Lolita aconsegueix que visquem el que li va tocar viure a ella.<

Lolita Bosch

M

M no és capaç d’explicar a ningú el que passa a casa seva. El seu pare té atemorits tots els membres de la família. En no trencar cap d’ells el silenci, la tragèdia final és inevitable. M té 16 anys, és un bon estudiant i un bon company d’institut, té algun amic i compta amb la simpatia i l’amistat de l’entrenador de l’equip de bàsquet; de tota manera no és capaç d’explicar a ningú el que passa a casa seva. Solament pensa a poder començar a treballar ben aviat per treure la mare i la germana d’aquell infern. El comportament del pare impedeix que les persones del seu voltant creixin, es facin lliures, siguin responsables: destrueix. Aniquila, literalment.<

Lolita Bosch

Que no ens guanyi la por

La por és un termòmetre essencial que compartim les persones de totes les cultures, els gèneres i les edats del món, una mena de radar que avisa el cos quan s’ha de preparar, i que ens ha fet mossegar-nos la llengua més d’un cop per mantenir-nos sans i estalvis. Però quan no sabem què fer-ne i està a punt de vèncer-nos, també és un amplificador que ens va en contra i fa que no ens enfrontem, precisament, amb allò que ens paralitza. Tenim por d’allò que realment hauríem de témer? I, en canvi, tenim por de coses que no ens haurien d’atemorir? Reconèixer les pors (socials i íntimes) ens demostra que som capaços, si ens ho proposem, de rebel·lar-nos-hi. Fallar és impossible.<

Mar Bosch

Bedlam

«Durant la nit, mentre l’Agnès havia estat cosint en somnis, en Haiku va mirar llargament per la finestra. Ningú sap què pensava aquella nit. Però feia, veritablement, una cara de certesa absoluta. Aquella mirada de convicció ferma i inamovible que només tenen alguns capellans. Mirava l’horitzó estrellat, mentre el rostre se li il·luminava de la resplendor provinent de fora la finestra. Era el neó immens que sobrevolava el poble clavat a un zepelí. Una lletra lligada i blava deia: “Benvinguts a Bedlam, el poble congelat”. Va somriure, va tancar el llum de la tauleta i en la foscor de la cambra va respirar tranquil. Com quan un gat respira una becaina, voltat de cabdells i carícies». Bedlam és una singular barreja entre un conte d’aparença infantil i l’intent de bastir els simbolismes d’una comunitat on l’oblit senyoreja com una mena de llosa i és necessari com a taula de salvació. L’acumulació d’esdeveniments sorprenents i fantàstics ens acosta, amb una prosa acurada, al noble propòsit d’esdevenir una faula moral, una reflexió sobre la pèrdua i la reconstrucció.<

Xavier Bosch

Se sabrà tot

«El càrrec em va durar unes sabates», confessa Dani Santana. Quines circumstàncies van empènyer el director del diari Crònica a plegar precipitadament? Quin joc d’equilibris entre el poder i la política fa bascular el diari? Què s’amaga darrere les seductores bambolines del món del periodisme? La veritat sembla emmanillada per la xarxa de corrupció i de silenci. Quan el Senza, cap de Societat del Crònica, s’implica a fons en una investigació sobre el terrorisme islamista a Barcelona, els fets es precipiten i els dos periodistes comencen a perdre les regnes del seu destí. Situada a la Barcelona de la bombolla immobiliària, és una novel·la amb tots els ingredients per captivar els lectors.<

Xavier Bosch

Homes d’honor

Se sabrà mai tot del Dani Santana? L’exdirector del diari Crònica condueix ara un programa d’investigació i d’entrevistes a la televisió. Fugint d’uns problemes, se’n troba uns de nous. Tuzza Talese, una siciliana temperamental que ha destapat els secrets de la Cosa Nostra, acudeix al seu programa i li capgira la vida. Un testimoni de l’incendi del Liceu s’adreça al periodista amb una revelació incòmoda, lluny de la versió oficial. Per si no en tingués prou, el programa descobreix que l’heroi indiscutible del país, el pare de l’alcalde de Barcelona, no ho va explicar tot sobre el seu exili. Periodisme d’investigació, poder, intriga, corrupció, sexe clandestí i acció en una nova novel·la del periodista Dani Santana.<

Xavier Bosch

Eufòria

Què se n’ha fet del Dani Santana? El periodista està enguixat de dalt a baix en un hospital després d’un intent d’assassinat. A la clínica, que és un món amb lleis pròpies, fa amistat amb el Gratu, un jugador de rugbi juvenil que ha quedat en cadira de rodes. El Gratu, pacient inquiet i hacker compulsiu, arrossega el Santana a investigar certes pràctiques que han portat a la ruïna el nostre sistema sanitari. Mentrestant, arriba a Barcelona un dels homes més rics del món. L’empresari mexicà Roberto M. Faura, líder de la telefonia mòbil, negocia amb el govern la instal·lació del parc temàtic més gran d’Europa. Les protestes ciutadanes, l’intent de saltar-se la llei i les condicions del poder faran trontollar un projecte que sembla vital per reflotar l’economia del país. Però no tot és com diuen els diaris.<

Xavier Bosch

Algú com tu

«Van resseguir la rue de Seine gairebé sense veure el carrer, pendents com estaven l’un de l’altre. El Jean-Pierre, cicerone amb ganes d’agradar, explicava curiositats del barri que ella escoltava en silenci. Allà on la vorera es feia més estreta, va semblar-li que, sense voler, es fregaven les mans. Pell amb pell. I va tenir una esgarrifança. Van trencar per la rue de Buci, atapeïda de turistes asseguts a les terrasses amb ombra, i de seguida van ser al boulevard Saint-Germain». El Jean-Pierre Zanardi, galerista a la Rive Gauche, és un esperit lliure. La Paulina Homs, de vida tranquil·la i familiar a Barcelona, arriba a París per al casament de la seva cosina.<

Xavier Bosch

La màgia dels Reis

L’Oriol té 17 anys. Viu a la costa. Com cada any es disposa a passar un bon estiu. Sense saber-ho, però, s’enfronta als sis mesos més intensos de la seva vida. Ell, que sempre havia anat tirant en un clima familiar sense daltabaixos, es troba en una cruïlla de camins desconeguts: la seducció i l’amor s’enllacen amb la malaltia i la mort d’una manera irrefrenable. De cop i volta s’adona que ha deixat enrera la infantesa i aprèn que continuar endavant és un joc arriscat i perillós.<

Xavier Bosch

Nosaltres dos

«L’amistat deu ser això: els lligams invisibles amb algú que fa quinze anys que no has vist i és com si hi haguessis parlat abans-d’ahir». El Kim i la Laura es coneixen a la universitat. Vénen de mons molt diferents. Ell, seductor i despreocupat, és fill d’un hoteler del passeig de Gràcia de Barcelona. Ella, de Banyoles, és senzilla, idealista i sap que la vida es basa en els detalls. Junts riuen, es diverteixen i, units pel vincle de l’amistat, superen els esculls del destí. Malgrat els seus camins divergents, saben que sempre hi són per ajudar-se. Tant se val la distància. Tant se val que triguin molt temps a retrobar-se. Són dos amics, com n’hi ha pocs, a prova de tot. És possible l’amistat entre un home i una dona?<

Xavier Bosch

Paraules que tu entendràs

Aquella tarda no van tenir pressa. No els empaitava ningú i les hores es negaven a avançar. Van tornar a la ciutat sense posar la música del cotxe, van esborrar la boira del camí i van retrobar la pau de saber que ja no els quedaven preguntes urgents per fer-se. La Mara Lincoln, aventurera incansable, organitza viatges exclusius per als seus clients. El Xavi Vera, arquitecte d’èxit, rep l’encàrrec de dissenyar la casa de la seva vida. La parella es disposa a brindar per l’any nou en un hotel als Alps suïssos, amb els quatre amics de sempre. Tots sis riuen, juguen i són feliços, però res no és mai el que sembla. L’any que enceten pot canviar-ho tot. Paraules que tu entendràs és un retrat esmolat de la convivència. Una novel·la que explora les relacions de parella, els secrets de cadascú i l’ús que fem de la veritat. Amb una combinació de tendresa i ironia, de nostàlgia i recerca constant de la bellesa, els personatges es mouen pels replecs de l’ànima, disposats a emocionar-nos.<

Alberto Bòscolo

La reina Sibil·la de Fortià

Sibil·la de Fortià, que provenia de la noblesa menor, va entrar així, en la segona meitat del Tres-cents, a Barcelona, a la cort de Pere “El Cerimoniós”. Gaudia d’una extraordinària bellesa, era més jove que el marit i el matrimoni amb Artal, qui pertanyia a una família de rang més elevat que el de la seva, li permetia una posició més brillant.<

Arian Botey

El pecat de Belle

L’autor embolcalla l’argument, amb el protagonisme d’un grup musical, gràcies al qual i per amor d’un viatge a l’estranger per participar en un festival, se succeeixen una sèrie de situacions sorprenents i agosarades al voltant de les relacions humanes que fan difícil deixar la lectura. Desacomplexada en la forma, es mou còmodament en el món del sexe, amb situacions que semblen inversemblants però que la realitat del dia a dia les fa creïbles. Unions i desunions, divorcis i complicitats amoroses basteixen una estructura en la que quadren fragàncies de la Xina promovent relacions amb possibles trencaments quan allò que es trenca són les relacions.<

Arian Botey

Montsemar i les estrelles

Montsemar i les estrelles és una novel·la extraordinària que —si és que hem de classificar o encasellar els llibres— podria ser classificada o encasellada com a novel·la psicològica, és a dir una novel·la en la qual es prima el coneixement profund d’un determinat personatge o personatges per damunt d’aspectes purament argumentals. El viatge en qüestió que ens proposa l’Arian és un viatge cronològic pel cervell d’una noia diguem-ne autista que creix a l’ombra de la postguerra, a finals dels anys cinquanta. Dic ‘diguem-ne autista’ perquè la noia —anomenada Montsemar— pateix d’una síndrome molt específica, dita ‘de savant’, que confesso que desconeixia del tot però que es veu que afecta un 10% dels autistes i els símptomes de la qual combinen una vida imaginativa interioritzada molt viva i brillant amb una gran falta de comunicació amb el món exterior. Vet aquí, de fet, el primer encert del llibre: la tensió existent entre els esdeveniments exteriors —incloent-hi fragments de programes de ràdio i altres indicis que ens recorden que som als anys cinquanta— escrit en lletra normal, i el punt de vista de la Montsemar —poètic, imaginatiu, de vegades delirant— escrit en lletra cursiva.<

Pierre Boulle

El planeta dels simis

Hi ha éssers humans en un altre lloc, diferent de la nostra galàxia? És la pregunta que es fan els passatgers d’una nau espacial que sobrevola un planeta proper a Betelgeuse: s’hi albiren ciutats, carreteres curiosament semblants a les de la nostra Terra. Després d’haver-s’hi posat, els tres homes descobreixen que el planeta està habitat per simis. Aquests els capturaran i es dedicaran a experimentar amb ells. Davant els simis, els caldrà donar proves de la seua humanitat. Amb milions d’exemplars venuts en tot el món, reeditat ininterrompudament des de la seua primera aparició i adaptat al cinema, El planeta dels simis, l’obra mundialment coneguda de Pierre Boulle, és un dels grans clàssics de la ciència-ficció i de la novel·la d’aventures. Aquesta versió, traduïda per Juli Avinent, inclou un text introductori d’Alberto Giráldez sobre l’experimentació amb animals.<

P Du Bourdel

La senyoreta de Mustelle i les seves amigues

Espiar la mare mentre aquesta es prestava a les esbalaïdores exigències eròtiques del senyor de Boême, segurament no va contribuir gens ni mica a l’edificació moral de la virginal senyoreta Lulu de Mustelle, però fou el començament d’unes vacances d’allò més instructives, animades per un aristòcrata anglès, una institutriu perversa, una germaneta entremaliada, un compositor sense manies i unes minyones força descarades. P. du Bourdel, l’autor d’aquesta desvergonyida novel·leta eròtica, no és altre que l’escriptor francès Pierre Dumarchey, dit Pierre Mac Orlan, conegut sobretot per El port de les boires (1927), i que durant la seva vida va fer servir nombrosos pseudònims per signar les obres eròtiques que va escriure i que els iniciats en el gènere saben reconèixer, encara que vagin signades per S. Blackeyes, Sadinet o P. du Bourdel.<

John Boyne

El noi del pijama de ratlles

Berlín, 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l’elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s’avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s’alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Shmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l’altra banda del filferro espinós, Bruno ni tan sol no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Shmuel fins que és massa tard per escapar els horrors que es viuen a l’altre costat de la tanca. L’honestedat narrativa, la congruència dels personatges i la progressió magistral de la trama, doten aquesta novel·la d’una qualitat literària molt humana i d’una força narrativa captivadora.<

John Boyne

Les fúries invisibles del cor

En Cyril Avery no és un Avery de debò. O això li diuen els seus pares adoptius. I mai ho serà. Però si no és un Avery de debò, què és? Aquesta és la història d’en Cyril, des d’abans del seu naixement el 1945 fins a la seva mort, setanta anys després. Un llibre on seguim les peripècies del protagonista per créixer i fer-se un lloc en un món hostil on se sent a la deriva, només ancorat al seu amic de l’ànima, l’infinitament més glamurós i perillós Julian Woodband. Ocultant l’homosexualitat o no, cal sobreposar-se al rebuig, la marginació, la crítica… I viure. Tot explicat al més pur estil Boyne. L’empatia del lector amb el protagonista i narrador és immediata i profunda, i la tendresa i el sentit de l’humor hi imperen. A mercè de la fortuna i l’atzar, en Cyril té tota una vida per conèixer-se i, de passada, per descobrir una llar, un país i molt més. Torna l’autor d’El noi del pijama de ratlles i El noi de la casa de la muntanya amb una gran novel·la apassionant, divertida i commovedora a parts iguals.<

Joan Lluís Bozzo

Pepe i jo

La connexió de Pepe Rubianes amb el públic català era tan forta que el seu record no para de créixer. Les seves aparicions a la televisió catalana generaven rècords d’audiència no superats. El gran amic d’aquest showman imprevisible ha estat, des de sempre, Joan Lluís Bozzo. Primer compartint les aventures escèniques, després els èxits amb Dagoll Dagom, els projectes per a la televisió, l’esclat del Pepe en solitari… i també la vida personal, l’amistat, la malaltia, els alts i baixos d’una vida intensa. Sempre, sempre, van ser dos amics de l’ànima que se sabien les llums i les ombres, les fortaleses i les debilitats. Rubianes i Bozzo feien una parella clàssica i molt eficaç: el pallasso esbojarrat i el pallasso seriós, el clown i l’august. Han hagut de passar deu anys perquè en Bozzo s’hagi decidit a escriure aquest relat tan íntim, tan sincer, tan viu, divertit i emocionant del seu amic. Amb la marca «Rubianes».<

Ray Bradbury

Les cròniques marcianes

Les cròniques marcianes, obra clàssica de la ciència-ficció, recull les vicissituds de la colonització del planeta Mart i l’accidentada decadència de la seva civilització. A setanta milions de milles de distància del planeta Terra, el viatger de l’espai hi pot trobar els mateixos paranys dels quals creia fugir: la grolleria, la solitud, l’enveja o les parades de frankfurts.<

Ray Bradbury

Les daurades pomes del sol

Les daurades pomes del sol és un recull de narracions curtes basades en la descripció de sensibilitats humanes i amb una proposta ètica al darrere. Bradbury, que treballa en totes elles a partir de l’emotivitat i del lirisme, esdevé una mena d’il·lusionista literari: se’ns endú cap a mons fantàstics que al capdavall no són sinó part del que tots duem a dins. És en aquest procés d’identificació que ens sentim solitaris i necessitem fer-nos solidaris dels seus personatges. Prestidigitació que, tot i ratllant la manipulació, queda prou disculpada per la bellesa de les metàfores i la sensació de pau que deixarà en els nostres esperits la lectura del llibre.<

Ray Bradbury

Més ràpid que l’ull

En aquest recull de contes, Bradbury presenta, amb una habilitat digna dels millors mags, vint-i-una històries de tots colors, de la quotidianitat més mundana a la fantasia més torbadora. Són unes pàgines plenes de personatges sorprenents: hi ha l’home que crea simfonies amb el cant dels ocells, la parella d’ancians que competeixen en un peculiar joc assassí, els fantasmes de Laurel i Hardy, el rei de les pistes de ball o un matrimoni que —renovat molècula per molècula al cap de nou anys— decideix tornar-se a casar.<

Ray Bradbury

Relats inquietants

«La sabana», «El visitant», «La bruixa d’abril» i «La sirena de boira» són quatre inquietants relats situats en quatre ambients molt diferents: una cambra de jocs, Mart, un petit poble d’Illinois i un far. Ciència-ficció i fantasia d’un dels grans autors de ciència-ficció del segle XX, autor de Farenheit 451 i Les cròniques marcianes.<

Our ads partner

Choose a genre